MENDOZA

Després dels 2 dies de més a Montevideo vaig volar cap a Santiago, on vaig arribar al migdia. El mateix dia vaig comprar-me el bitllet per Mendoza i després cap a l'alberg a recollir la motxilla gran, dormir i tornar a marxar.

Així que a les 7h del matí del diumenge 4 em recull el taxi per portar-me a la terminal Alameda des d'on surt el bus cap a Mendoza. Com el bus surt a les 7,50h del matí i el metro no obre fins les 8h (que bé que viuen!!!) he d'anar en taxi. Què hi farem! Arribo d'hora i em passejo poc per la terminal (porto tot l'equipatge a l'esquena). El bus surt puntual, ara només queda creuar els Andes i 6 horetes per endavant. Sort que és bastant còmode i hi ha força espai. Poc a poc ens anem acostat a les muntanyes i el paisatge em recorda molt quan vaig creuar l'Atles amb la furgo aquest juliol. Les muntanyes creixen i la vegetació va minvant, apareixen tot de cactus als vessants, quina passada!!!! És el primer cop que veig cactus en el seu ambient natural. De cop i volta la carretera es revira i comencen un munt de corbes que ens porten fins els 3.000 d'altitud. Allà trobem primer la frontera xilena (aquest cop ens la saltem) i després l'argentina. Aquí si que toca baixar del bus i omplir tot el "papeleo", ensenyar l'equipatge de mà i el de la bodega (sort que no em toca obrir la motxilla gran perquè sinó em sembla que no l'hagués pogut tornar a tancar !!!). Tornem a pujar al bus i comencem a baixar. Però a l'estoneta, Parque Provincial del Aconcagua. Òstia !!! és l'entrada al parc amb el mateix Aconcagua al fons!!!!!! Ahhhhhhh!!!!! quina passada ;D. Un cop superada la impresió continuem baixant per una vall de muntanyes pelades sense vegetació (és el vessant argentí dels Andes, pampa i més pampa) seguint el curs d'un riu (no apareix el nom per enlloc) enorme amb les aigües carregades de sediments. Al final apareix una gran plana i la ciutrat de mendoza al fons. són les 14h quan entrem a la terminal de busos.

Torno a carregare-me la motxilla grossa a l'esquena i la petita al davant, no sense abans haver parlat amb tots els que ofereixen allotjament que ja el tinc reservat. Així que surto de la terminal tot carregat sota un sol de justícia (sort que està ple d'arbres que donen generosa ombra a les voreres, perquè sinó a ple estiu no crec que es pugui sortir al carrer). Només són 6 o 7 travessies (o cuadras) però em costen un munt ;D. Arribo a l'alberg suat i tot ;D (encar no havia suat en tot el viatge). M'instalo i surto a menjar alguna cosa. La ciutat està morta, és diumenge tarda. On estarà tothgom?? fent la migdiada?? a la platja?? Després de menjar i donar un volt i veure´ho tot tancat i sense ningú, me'n vaig cap al parc San Martin* i aquí descobreixo la resposta. Està a petar!! Milers de persones passejant, fent footing, prenent el sol, etc... instalades en cadires i taules plegables dinant a l'aire lliure. Quina passada!!!! Ah!!! i el més bo, també hi ha milers de cotxes aparcats i fent cua per dins del parc (sort que és gran). Fins i tot fa pudor a benzina!!!! quan passes pel costat de la carretera.

Avui dilluns 5, ja és una altra cosa. Tot està obert i aprofito per canviar-me d'alberg. És diu Huellas Andinas i el nom mola més, no?? (la veritat és que l'habitació està millor, a l'altre era tan estreta que semblava que estiguessis en un ninxo!! i això que no em va tocar al 3r pis de la llitera ;D). després d'instalar-mer al nou alberg miro quines oferta d'activitats hi ha (ah!! no us he dit que encara no tinc notícies del David). Es pot fer excursions, rafting, cavall, visitar bodegues de vi (per algo això és "tierra del buen vino i lindas mujeres", ja parlarem de l'slogan un altre dia). Em decideixo per fer una excursió a la muntanya de 3 dies per patejar els Andes. després marxo a recórrer la ciutat i me'n vaig al famós aquari de Mendoza (inaugurat el 1954 i que encara no han renovat) i el serpentari, on es poden veure totes les serps que se't poden menjar voltant per Sud-Amèrica ;D (tranquils que totes viuen a la selva, oi Josep Manel??) . Després toca el Museo Fundacional de la ciutat, però per variar tanca els dilluns, o sigui que un altre dia serà.Així que me'n vaig a veure el museu de l'Il·lustre General Sant Martin. Aquest no està tancat, però pot ser ho hagués preferit ;D Mare de Déu quin lloc!!! Em fa por passejar-me sol per aquí!! Està ple d'objectes, fotos, quadres, dibuixos, pertinences, vestits, mobles, etc... del general i família. I el millor de tot, maniquís escenificant escenes de la seva vida!!!! Exxxx, l'olor a vell és fortíssima!!! Sembla més aviat el museu dels horrors. Sort que en mitja hora ja ho he vist tot i surto al carrer a respirar aire fresc. Ufff. Son les 14h passades i em sec a dinar. Demano l'oferta del dia, una pizza especial i una cervesa per 20$ (no són els asados d'abans però per mi sol ja m'està prou bé!! la pizza és gran i la cervesa de litre ;D).

Bé tallo el rollo perquè vull tornar a sortir a comprar aigua i preparar-me la motxilla per demà.
*Però abans un comentari històric. El Gral. San Martin, omnipresent a tota l'Argentina, junt amb el seu exèrcit dels Andes va fotre fora els espanyols de l'Argentina, Xile i Perú sense despentinar-se. I després diran !!!