MONTEVIDEO

27 d'octubre. Arribo a l'aeroport de Montevideo on m'esperen la Susana, la Cachi i l'Adriana (ha tingut que venir perquè és l'única que té cotxe). Així que allà estan totes 3. Després de les abraçades i presentacions de rigor anem a buscar el cotxe al pàrquing i enfilem cap a Montevideo. Em dieum que troben coses noves perquè feia mesos que no venien a la'eroport. Un cop tots al cotxe anem per la ruta turística de la costa. Tenen una carretera que recorre tota la costa (Montevideo està a la costa de l'estuari del Rio de la Plata) de banda a banda de la ciutat. Ells li diuen la Rambla (i està dividida en diferents noms). I l'Adriana em pregunta que si sé conduir? perquè ens deixarà el cotxe la resta del dia perquè poguen anar a voltar i a sopar a la nit. Així que la primera novetat arriba aviat i per la tarda ja em trobo conduint per Montevideo amb la Susana de copilot. continuem recorrent la ciutat fins al "cerro de Montevideo" un turó on hi ha una fortificació. la veritat és que la situació em recorda molt a Montjuic (té gairebé la mateixa ubicació) però és més baixet. Però com estem en una plana immensa la panoràmica que es té és brutal!! Però l'estuari és tant gran que no es veu l'altra banda, on se suposa que hi ha l'Argentina. acabem el dia anant a sopar passades les 23h (per cert, aquí encara sopen més tard que nosaltres!!!) i prou perquè ja m'estava dormint pel cansament.
28 d'octubre. És diumenge i ens llevem tard. Avui "toca" anar a la Feria (uns encants enormes que fan tots els diumenges al mig del carrer) on pots trobar de tot: animals, fruita, roba, coses noves, antigues, velles, mobles, etc.... tant és que l'adriana s'acaba comprant un robot batidora-explimidora-liquadora-noséquantescosesmés ;D ANTIC per $600 (1€=$30) i després encara es compra una torradora també vella per $100 (després ens va dir que el robot no li anava a casa). Al migdia s'hi afegeixen la Cachi i el seu nòvio i tots 5 anem a dinar al Mercado del Puerto (un mercat on només hi ha restaurants). Allà mengem un dels plats típics, PARRILLADA, o sigui, car i més carn. per fer la digestió acabem anant al parc a tumbar-nos a l'herba i fer uns mates. Vaia paranoia hi ha amb el mate, és impressionant veure a tothom pel carrer amb el termo d'aigua calenta i el mate a la ma com si res!!!! allà veiem l'actuació d'una escola de samba que toquen i ballen com a condemnats. No m'extranya que hi hagi moltíssim públic. Acabem el dia prenent una cervesa (aquí el normal es prendre una cervesa de 3/4 i repartir-se-la) i mejant muzarela (base de pizza amb mozzarella). Després tothom a dormir que demà han de treballar.
29 d'octubre. Avui toca trepitjar la ciutat per coneixer Montevideo. Començo el matí amb l'Adriana i anem a la Ciudad Vieja on recorrem els carrers petitets i els principals edificis (catedral, mausoleu d'Artigas, edifici Salvo, etc) fins migdia que se'n va a treballar. Continuo sol fins que després de dinar em trobo amb la Cachi i el seu nòvio i continuem passejant pel centre (l'equivalent a l'Eixample) i mirant botigues fins bens entrada la tarda. Avui sopo a casa amb la Su.
30 d'octubre. M'han aconsellat que visiti Colonia del Sacramento. Una localitat més al nord de l'estuari i que està just davant de Buenos Aires (va ser el primer enclavament portuguès a la riba nord de l'estuari). Realment tenen raó. La ciutat vella és molt maca, tot de casetes de planta baixa, pintades de colors, els carrers empedrats, illetes al riu, etc. Això si aquí tots som turistes. Jo crec que soc l'únic que he vingut de Montevideo, perquè la resta d'europeus i americans, tots venen de Buenos Aires en ferry. A la tarda torno a agafar el bus cap a casa (si serà turística que em costa més el dinar ($360) que el bitllet (a/t $300). Arribo a les 20h i a les 21h ja em trobo amb la Susana per anar a sopar a casa la Cachi. On per no complicar-se la vida demanem menjar armeni (??) per telèfon (com qui demana una pizza ;D). Des de "luego" aquí hi ha hagut immigració de tot el món!!). Com fan futbol a la tele!! la comanda triga més d'1 hora en venir (això no canvia), així que sopem cap a les 23,30h quan ja ens hem quasi acabat la beguda. Ja no recordo el nom del que vem menjar però estava molt bo!!
31 d'octubre. Avui anava a anar a Punta del Este. Un complex turístic però on diuen que hi ha les millors platges de l'Uruguai. Però el temps m'ha fet canviar d'opinió (estava núvol i a plogut durant el matí). Així que després de mullar-me anant a buscar el bus, me n'he entornat cap a casa a escriure el blog.
1 de novembre. Gairebé ha passat 1 mes (ufffff). Demà he d'agafar l'avió i tornar a Santiago a recollir la motxilla gran (si, la que pesa 20kg o més ;D) i agafar un bus cap a Mendoza i trobar-me amb el David (al final no pot venir a Santiago). Ha promès explicar-m'ho.

PD: a veure si encara està al Brasil tombat al sol !!!!!!. No creec, perquè amb la fixació que té per l'Aconcagua segur que està allà com un clau. Oi, David?? Oi, Anna?? Oi, Josep Manel??

PD2: després d'aquesta immersió lingüística només em falta l'accent per parlar uruguaià ;D

ADÉU !!!!!

Bones a tothom,
Tornem a escriure una nova entrada. Bueno, en realitat a escriure jo sol, perquè la Lourdes, la Maite i el Pere van marxar el dia 27 cap a casa. Ja us ha passat el jet-lag?? ja esteu situats?? anyoreu la llibertat d'horaris que teniem?? Què hi farem, és el que toca quan s'acaben les vacances.
El dia 26 vem tornar de Punta Arenas a Santiago i endarrera vem deixar la pluja i el fred, que per cert, ja tocava una mica, i vem arribar a les temperatures de més de 20ºC que ja es gaudeixen per aquí. Però per fi vem poder veure pingüins. Nosaltres pensàvem veurens 3 mil milions de pingüins com surt al National Geographic però com just a començat la temporada d'apareament ens vem haver de conformar en veuren 10 o 12 exemplars. Com els 3 aventurers tornaven a casa i fins els dia 1 no m'he de trobar amb el David (això espero, perquè com és habitual no sé per on corra), jo vaig agafar l'avió cap a Montevideo (Uruguay) per omplir aquests dies i coneixer una nova part de la immensa Sud-amèrica. Però aquesta explicació ja vindrà més endavant.
Primer vem fer la despedida a Santiago anant a sopar al Caramaño, un restaurant del barri de Bellavista (on per cert n'hi ha un munt) on es fa menjar típic de la regió, és a dir parrilla, car i més carn !!!!I tant ens vem integrar que ens vàrem fotre 4 lomos vetados a lo pobre (amb patates fregides i ous ferrats), lo de "a lo pobre" no sé d'on surt, perquè el plat era impressionant!!!! També, com no podia faltar, un parell d'ampolles de vi per seguir l'estudi que feia la Maite sobre la producció vitivinícola de la zona (o això deia ella ;D). Ah!!! i d'entrada el típic aperitu xilè, el Pisco Sour (una bomba!!!!). Evidentment després de tot això no podiem fer res més que anar a dormir perquè l'endemà el taxi ens recollia a les 9h per anar a l'aeroport.
Així que a l'endemà vem arribar d'hora a laeroport i vem estar donant voltes per les botigues del duty free, on els 3 amigos es van firar de lo lindo (no??) Sort que no deixen portar més ampolles, que si no buiden la botiga ;D L'únic que no va comprar souvenirs vaig ser jo, perquè ja no em cap res més a la motxilla i no es qüestió d'anar a la muntanya carregat de compres !!!!
Bé, a la propera entrada explicaré que tal és Montevideo a veure si algú s'ha anima a venir-hi. Només us he de dir que tenen el Carnaval més llarg del món. Dura més de 40 dies, o sigui que per festa, ball, beure, etc.... no serà.
Fins la propera (i que duri el bon temps ;D i que no us faci gaire fred).

PERITO MORENOOOOO!!!

Avui per fi hem triomfat! ens hem aixecat d'horeta i hem vist un esplèndid sol.. objectiu:visitar el Perito Moreno. A mida que ens acostàvem al glaciar, el temps empitjorava fins i tot s'ha posat a nevar. Fred, neu, vent... ens temíem el pitjor! Pero ho hem aconseguit! És apoteòsic!! és una passada!! és inexplicable... gran...blau... majestuós... sorollós.. ens hem quedat tots garrativats!! (i no pel fred). El dia anava millorant amb el pas de les hores...i finalment ens hem animat a agafar un vaixell que ens acostés a la glacera. A la tarda per fi hem pogut anar a comprar souvenirs (i no ens referim a vi i cervesa....). Per sopar volem fer una truita de patates i pa amb tomàquet... per a que n'aprenguin aquests argentins... (i la resta de guiris de l'alberg que només mengen que crema de cacahuet) que la nostra cuina no té res a envejar!
Demà toca caminata per la muntanya! a veure si el temps fa bondat!
Les fotos del Perito non fan justícia, però per a que us feu una idea!!
Una abraçada a tots! Seguirem informant! (Jordi, Maite, Pere i Lourdes. El Calafate. Argentina)

EL CHALTEN (2)

Renoi, quin temps que hem tingut a El Chalten. Espectacular!!!!!! allò semblava ple hivern, evidentment hivern per a nosaltres,perquè per a ells que faci un vent hipohuracanat (ràfagues de 80-100 km/h), pluja i NEU!! no és res. Però a nosaltres ens va deixar sense poder veure el Fitzroy (i encara menys el cerro Torrei companyia), sense poder cap caminata, gairebé sense poder sortir de l'alberg. Però no us preocupeu, perquè vàrem estar distrets llegint a l'alberg (mentre pregaguem perquè es destapés i el Fitzroy ens fes un regalamb la seva presència) i anant a menjar!!, esclar. Així, el Pere amb la seva labor de tastador d'assdos patagonicos, ens va portar al restaurant "Mi Viejo" on tenien un corder sencer estacat a punt de rostir. I ens vem cascar una "parrillada" + unes racions de corder + el "consavido" vi de Mendoza. Res,poca cosa. Com a fora continuava nevant, no podiem fer res més.
El dia 16 com el temps no millorava i la cosa seguia igual, vem decidir marxar,perquè ja portavem 3 dies igual. així que ens vem quedar sense excursionsi jo sense poder tocar la neu, el gel, res de res (casun dena!!!!!). A la tarda ja estavem a El Calafate instalats a l'alberg America del Sur, per cert molt xulo, preparats perveure demà el Perito Moreno. Per no baixar el ritme aquesta nit ha tornat a tocar parrillada (però és que aquí no saben fer una altra cosa !!!!) + vinillo + cervecillas (em sembla que ja portem més dela meitat de les marques provades, que hi farem).
Avui dia 17 ens hem aixecat amb tot nevat (oh Déu meu,ja hi tornem a ser!!!!!), però no!! de moment tenim un sol i un cel esplèndits, i a sobre les muntanyes nevades. A veure que passarà amb el Perito Moreno.

HEM ARRIBAT AL FITZROY !!!!

Ho haviem deixat al dia 9 però com no em pogut trobar cap lloc per escriure fins avui dia 14, farem un mix ràpid per posar-vos al dia però sense fotre la pallissa hora a hora ;D
A Chiloé vem fer una caminada pel Parc Nacional de Chiloé fins arribar a les platges del Pacífic, on per cert no hi havia cap banyista. Bueno, si, 2 vaques. Després ja ens va costar trobar un lloc per dormir, no perquè estigués ple, sinó perquè estava super amagat, a les fosques (eren quarts de 12 de la nit) i li faltava algun rètol per indicar-ho i també per avisar als hostes que allà vivia el Norman de "Psicosis"... De fet estavem dormint sols i la Maite i la Lourdes ens vam acollonir..però vam amagar-nos sota les mantes...i a esperar que passés la nit!! Això si..amb vistes al mar!! El millor va ser l'esmorzar ballenero que ens vem fotre (ja penjarem la foto) davant del mar.
Després d'això vem anar a dinar peix a Castro (capital de l'illa) i vam haver de fotre-li una pallissa al cotxe perquè el ferry cap al continent només funciona a l'estiu i vam haver de donar tota la volta. Vam estar unes 6-7 hores sense parar per arribar al refugi que teniem reservat, però com no arribavem mai...i ja era super tard, per sort vam trobar unes cabanes a un complex d'aigues termals en mig d'un parc natural, a Aguas Calientes.
L'endemà un altre cop al cotxe i ara tocava creuar la frontera cap a l'Argentina (per poder continuar baixant perquè a Xile no hi havia connexió). Primera presa de contacte amb la neu i el fred. Entre un país i l'altre hi havia un port de muntanya tot nevat (excepte la carretera, per sort!!). Després del "papeleo" cap a Barriloche on vam dinar en un restaurant molt bó.. carn..i més carn!! Després cap a Esquel, una ciutat Argentina força gran Vam sopar a un restaurant típic i molt casolà La Abuela, on ens van atendre com a casa..i on vam provar el dulce con queso (una espècie de codonyac amb formatge)...i el Jordi es va menjar una super hamburguesa de més de 20 cm. de diàmetre!! com un campeón!
A l'endemà re-entré a Chile cap a Puyuhuapi per la carretera Austral (més papeleo aduaner...ja som uns experts) a visitar a Doña Úrsula!. Una alemanya que té una hosteria molt "cuquetona" i on vam sopar i dormir super calentents!! fotia un fred de cal déu. El poble és molt bonic, a la costa, entre el mar i els llacs un paisatge impressionant com la resta de la Carretera Austral.
El dia 12... carretera i manta un altre cop!! Carretera Austral cap a Coyahique però de camí, com la carretera estava tallada perquè estaven fent unes voladures a la muntanya (com qui fa un cafè), vam fer temps i vam visitar el Ventisquero Colgante. Un glaciar penjat d'una muntanya! res.. una cosa sencilleta!! d'anar per casa!! jajaja. Aquest dia vam fer un picnic per dinar a la vora d'un riu.. però un riu..riu eh? enorme!! com tot aquí! A Cohiaique a sopar i a dormir bé!! A veure si comencem a caminar aviat...perquè amb tants sopars ... no hi haurà qui pasegi la panxa!!
El dia 13 de Cohiaique altra cop cap a creuar la frontera cap a Argentina. Anem a buscar un ferry al poble Puerto Ibáñez (un poble super petit i solitari) però com el ferry no arriba decidim anar per carretera, ens comenten que no és gaire... o sigui que a fer més kilometres. Entrem a Argentina i agafem la Ruta 40. Una pasada!! superdiferent de tot el que havíem vist fins el moment.. pampa i més pampa!! desert.. ni un arbre.. alguna vaca, corders, cavalls, llebres, guanacos, nyandús.. ah si!! i armadillos.. un munt d'armadillos.. resulta..que estan tots aquí!! a la Pampa!! I finalment aquest dia s'acaba després de tot el dia creuant la planícia patagònica.. arribem a Bajo Caracoles!!! osti tu!! quin poble!!! us podeu imaginar el cul del món? doncs és a Bajo Caracoles.. 4 cases, un telèfon a tot el poble i un bar....i rodejat de res!!!
I avui ja hem arribat a El Chalten...que per cert.. fot un vent!! un huracà... que lo flipas!!!
Doncs això és tot, fins avui.
Parte mèdic:
Maite: dues aterrisades per terra (una a la city i una a la muntanya..poca cosa)
Jordi: una escalada fallida en llitera + una cremada al cul en una estufa (sense conseqüències, només per als pantalons)
Lourdes: una aterrissada per terra a la muntanya (el cul encara aguanta)
Pere: mal de panxa de tant menjar...creu que menjarà una mica més a veure si se li passa!
PD: hem provat llengua de vaca!! mmmmm...no us perdeu res! Una ampolla diaria de vi de la zona..per anar coneixent la varietat vinícola del pais (ho fem per poder-vos portar un estudi com cal!...ídem amb la cervesa)
Seguirem informant. Anem a buscar pedres per a les butxaques per a que no se'ns emporti el vent. En sèrio!! fa molt de vent!

Ja tenim maleteeees!!

Primer de tot, ja han arribat dues de les tres maletes!!!! La meva arriba aquesta tarda, en segon torn per culpa de les atmelles garrapinyades que em va donar la sogra.. que amb tot el seu amor i carinyo les va preparar, pero que han estat bloquejades a l'aeroport de Santiago. Se les han volgut quedar! (De fet se les han quedat) No són tontos els tios!!

La qüestió, que estem a l'aeroport de Puerto Montt a l'espera de rebre la meva motxilla i fotre el camp cap a l'aventuraaaaa!! També agrair la important col·laboració de la Mireia que des de Barcelona ha intentat ajudar-nos en la cerca. Sembla que ja ho tenim solventat!

Bé, aclarit i superat el drama maletes anem a explicar-vos els dos últims dies de viatge!

El dissabte vam acabar la nit a un bar heavy metal bebent litrones de cervesa Escudo.

A mitja nit, ja tots dormint el Jordi decideix posar en pràctica els seus coneixements d'escalada en llitera i es fot una òstia "de altura" patapam!!! tots a riure!!!

A l'endemà, dia 7, ens aixequem per anar a Valparaiso. Ens acompanya l'Albert, un català que hem conegut a l'alberg i que està fent la volta al món treballant per ONG's. Bon noi!! A Valparaiso el més interessant va ser pujar amb un ascensor típic (una espècie de cremallera) que et porta als barris més alts o "cerros". I el més bo va ser el dinar a Casino Royal J. Cruz, un lloc super friki amb molta solera. Vam menjar Chorrillana, molt típic i molt bo!! Im-presionante!

A la tarda ens va tornar l'estrés de les maletes i vam decidir tornar a Santiago (SCL en adelante) i intentar esbrinar on collons estaven les maleides maletes!! Però bé això ja és aigua passada (a l'espera que arribi la meva, és clar -per cert qui escriu sóc jo, la Lourdes-)

Aquest matí, matinón! a les 6 ja estàvem en peu i camí de l'aeroport per aclarir el tema maletes i anar a Puerto Montt. I ara estem aquí a Puerto Montt, esperant la maleta i amb la super-ranchera!!! Ja tenim vehicle propi!! Una Chevrolet Apache!! Yeah Men!! Oh my God! això és més gran que un Corsa!

Ara marxarem cap a la illa de Chiloé i passarem allà la nit. Demà començarem la visita turística.

Seguirem informant!! Una abraçada a tots! Estem molt bé!

NOTA: Com veureu a les fotos, el Pere, la Maite i jo fa tres dies que portem la mateixa roba (interior i exterior)... i el Jordi també..que ha decidit solidaritzar-se! Aquí o tots fem pudor... o matamos a la abuela!!

Ja estem a Xile!!!!!!!

Bueno, ara si que ja hem arribat a Santiago. I tal com diu el JManel si al 3r dia se'n va a n'orris el programa, cap problema!! De moment no ha arribat a tant, peró cada cop se superen mes: Ens han perdut 3 de les 4 motxilles!!!!! i de moment no saben on estan peró com fins dilluns no hi ha un altre vol d'Air Comet d'Espanya a Santiago "a esperarse toca", peró amb l'agravant que dilluns a les 8,30h nosaltres agafem un vol a Puerto Montt. Segons l'amable hostesa que ens ha ates ha promes que les enviaran directament a Puerto Montt. Deu l'escolti sino la Lourdes, la Maite i el Pere passaran molt fred, pero aixo si ja han amenassat d'anar de compres i "por todo lo alto"!!!! Aixo si, no decau l'anim i ja hem pujat al cerro de Sant Cristobal en funicular i el baixem caminant per escalfar i entrenar de cara a les Torres del Paine. Com hem anat a parar a l'altre banda de la muntanya la patejada ha estat de mes de 2 hores fins tornar a l'alberg. Prou exercici i anem a dinar per reposar: cap al restaurant Caramaño (cerveses i pica pica de xorisso criollo i porc i despres vi de la terra i parrillades varies, uff!!! no se qui caminara despres). De sobre taula intentem arreglar el mon pero no hi ha manera... no te arreglo pel que ens obsequien amb uns "bajativos" (xupitos digestius). Com ja anavem tocadets, la Potau s'estimba en mig d'una avingua al ensopegar amb la Sesma, i queda plana a terra. Es pela un gello i forada la LonelyPlanet. Uffff quin far de riure!!!! Perque ens toqui l'aire fem una volta pel centre (Palacio de la Moneda, Plaza de Armas, catedral metropolitana, etc, etc...) Es dissabte i hi ha molt ambient, tornem amb metro a l'alberg i la Lourdes KO tecnic al llit (cansament + refredat + depressio post-perdua de motxilla) i nosaltres anem a fotre'ns unes birres per remullar les penes i escalfar-nos. Nomes son les 9 de la nit i dema sera un altre dia. bona nit a toton!!!! i la Maite ja es queixa del fred que fot de nit. A reveure i no us acostumeu que cada dia no sera aixi.