El 1r dia, juntament amb un noi alemany (el Hubert), un holandès i una noruega vem anar des del refugi (2500m) fins un lloc anomenat Veguitas superior a 3.200m i que s'utiolitza com a zona d'acampada per a qui vol anar a fer algunes de les muntanyes de la zona.
El 2n dia vem sortir cap a les 12h del refugi perquè haviem d'esperar a que arribés més gent per fer l'excursió fins al cerro Arenales (3.500m). Aquest cop pot ser erem unes 14 persones de tot arreu (sobre tot europeus). A les 17h ja tornavem al refugi per agafar el transfer cap a Mendoza els que només havien pujat per 1 dia. I la resta que ens quedavem per fer la dutxa corresponent i esperar el sopar. Aquest cop al refugi erem un parell d'irlandesos que feien un pac multiaventura (cavall, rappel, etc...), el Hubert i 3 noies alemanyes (una de les quals parlava castellà mitjanament bé perquè havia estat 4 setmanes a Buenos Aires fent classes d'espanyol i tango!!!).
El 3r dia toca el plat fort, el cerro San Bernardo (4200m). Sortim a les 7,45h el Hubert, l'Humberto (un noi brasileny que fa de guia) i jo. Res a veure amb ahir. El tio li fot canya i després de pujar camp a través, per tarteres, roques, etc... arribem a les 12,20h al cim. Estem emocionats. El Hubert i jo perquè és el cim mérs alt fins ara i l'Humberto perquè ja portava 2 ascensions sense fer cim. Ens fem les fotos de rigor tots 3 i comencem la baixada. Aquest cop amb alguna relliscada i patinada per la neu arribem a baix en quasi 3 hores.
I aquí acaba l'aventura. Un cop al refugi esperem el transfer que ens torni al hostel de Mendoza, dutxa i tornar a organitzar la motxilla (és el que més pal em fa!!). Cap a les 22h miro el correu i trobo un missatge del David, si el David!!. Ja ha arribat a Mendoza, així que vaig a veure si el trobo al hostel. I sí. Allà està sopant. Quina emoció!! Després de tant de temps per fi ens veiem. Mengem, xerrem i ens posem més o menys al dia durant unes quantes hores.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada