GAIREBÉ UN 6.000 !!!!!!!!!

Quina llàstima, aquest cop no va poder ser. Pèro s'ha fet que que s'ha pogut i tenim l'espina clavada que la propera si que serà la bona !!!!!!

"L'aventura" va ser recórrer totes les botigues de lloguer de material de muntanya, intentar trobar un llibre (totalment exhaurit) o un mapa de la zona i comprar el menjar per a 5 dies a la muntanya. Al final vem haver de conformar-nos amb una foto d'un poster que hi havia al hostel. I a l'endemà (dissabte matí perquè a quí les botigues tanquen els dissabtes a la tarda, algú ho pot entendre???) anar a recollir el material llogat amb les motxilles a l'esquena (ja les teniem plenes i encara faltava el menjar !!!!).

Així que a les 9h del matí ens va venir a recollir al hostel una furgo per portar-nos fins al refugi San Antonio, situat a la vall de Vallecitos a 2.500m d'altitud. Allà vem començar a caminar vall amunt fins al lloc on acampar. Teniem la idea de fer-ho a Veguitas (3.200m) juntament amb una noia de Buenos Aires que anava sola a fer el mateix (la Paula), però a l'aturar-nos a l'últim refugi la noia que el porta ens va aconsellar fer-ho a Piedra Grande (3.800m) perquè està millor resguardat del vent (joder i quin vent !!!!!). I així ho vàrem fer. O sigui, que primera nit menjant pasta amb salsa 4 formatges cuinada dins la tenda (qualsevol sortia fora amb el vent i el fred que fotia). Allà vem coneixer 3 homes (un era el novio de la noia del refugi) i vem pujar tots junts cap al següent campament, el Salto, a 4.200m. Però a mig camí el vent gairebé no ens deixava avançar (Lourdes i companyia recordeu el vent de la Patagònia?? dons igual). Un d'ells va pujar fins el Salto i va dir que havia vist 2 tendes destroçades pel vent (ràfegues de més de 100km/h). O sigui que ells van donar mitja volta i van baixar. I nosaltres també però vem acampar a mig camí a un lloc arraserat del vent (després de construir una muralla de pedres i assegurar tota la tenda amb pedres també). Aquí no s'utilitzen les piquetes sinó les pedres i contra més grans millor !!!!

Al matí següent, el temps ens va acompanyar i el vent va parar. O sigui que cap amunt!!!!! Aquest cop sique vem arribar a el Salto i allà vem acampar juntament amb la Paula. Tornar a muntar la tenda (aquest cop en plan sarcòfeg perquè el vent no se l'emportés). Quin caliu que es respirava, quin confort....... sobre tot a l'hora de cuinar (fondre neu per tenir aigua o fer un forat al gel si hi havia algun riuet congelat en el millor dels casos). I a l'endemà va ser el dia clau. El de intentar pujar al cim (el Plata de 6.000m) després d'una caminata de 10-12h (anada i tornada). Vem tenir molt bon dia, això vol dir res de vent (aquí diuen que el vent és pitjor que l'Aconcagua). Així que ens vem preparar i vam començar a pujar seguits d'una parella de Suècia i de la Paula. Ella anava a provar primer un altre cim a mig camí. Així que al final vem arribar juntament amb el suecs fins a un coll que s'anomena el Portezuelo, situat a 5.400m. Allà ells van donar mitja i nosaltres vam continuar una mica més.

Però, malauradament no va poder ser gaire més !!!! encara ens quedaven 2 hores més fins al cim, i anavem bastant redtardats sobre l'horari previst. Així que no vem voler arriscar-nos a tornar al campament al vespre i que se'ns podés fer de nit (les temperatures de nit eren de 15º sota zero). O sigui que ens vem quedar just sota la base del Plata. Ohhhhhhhhhhhh!!!!!!!!! però per sobre del 5.500m !!!!! Cosa que no haviem provat mai cap dels 2.

De tota manera va valer la pena provar-ho, ni que sigui per les nits de vent i fred dins la tenda !! cuinant-nos pasta i bebent te per entrar en calor. Que bé que es veu des de la comoditat del hostel, no??
I ara a preparar la propera activitat.