CÓRDOBA

Bé, ja estem a Córdoba (i a la recta final del viatge, snif, snif!!!!). És la segona ciutat més gran després de Buenos Aires i gairebé la meitat de la població són estudiants de la Universidad Nacional de Córdoba, la més antiga de l'Argentina. I la veritat és que és nota sobre tot al centre, on està ple d'estudiants anant i venint de les diferents facultats.

Però abans de venir a Córdoba vem fer la despedida dels Andes anant un parell de dies a la muntanya !! Aquest cop vem triar, o millor dit ens van aconsellar anar a pujar el Santa Elena (4.700m) que no tenia cap dificultat (això és un dir perquè per variar ens vàrem quedar a les portes del cim i la creu perquè l'últim tram és de grimpada per roca descomposta i ningú ens va poder indicar per on anava el camí. Això no és Catalunya on els camins estan indicats amb fites o rètols !!!!) ni necessitavem tenda. Ens vem allotjar en un alberg de Las Cuevas l'últim poble abans de la frontera amb Xile que està pràcticament abandonat, només queden 3 negocis (l'alberg, un restaurant i la botiga de souvenirs). Va resultar que erem els únics hostes de l'alberg, i això va estar molt bé perquè vem sopar amb el Nestor i la Jimena (encarregats de l'alberg) més un noi que havia de fer de guia d'un grup d'estudiants de turisme que pujaven a l'endemà. I després de sopar vem acabar prenent unes copes i jugant a ping-pong a la taula del menjador. Tot una experiència al mig del no res a 3.200m d'altitud !!!!

De tornada del Santa Elena, vem visitar Puente del Inca. Una atracció geològica d'allò més curiosa. Sembla ser que es va formar a partir d'un pont de gel que gràcies a l'aigua termal es va anar solidificant donant lloc a un pont natural sobre el riu. A principis de segle hi van instalar un balneari que es va acabar emportant una riuada. Així que avui en dia està abandonat i cobert de carbonat càlci de les aigües termals.
Però el millor de tot va ser poder fer parapent un cop estava de tornada a Mendoza. Quina passada!!! quasi mitja hora volant per damunt les muntanyes de Mendoza a primera hora del matí !!!!! la pell de gallina em va durar fins a la nit que agafavem el bus cap a Córdoba !!!

Però tornant a Córdoba, i un cop recuperats de la festa d'ahir nit. Ens van convidar uns dj's francesos que punxaven a El Ojo Bizarro, un after d'allò més undergraund. Així que avui ha tocat llevar-nos tard i anar a comprar el dinar i el sopar al mercat. Ous, patates i carn per fer-nos una bona truita de patates i una barbacoa per sopar. No ha sigut exactament un asado argentino però ens ha sortit força bé. I força quantitat. Em sembla que ens hem passat !!!!!

GAIREBÉ UN 6.000 !!!!!!!!!

Quina llàstima, aquest cop no va poder ser. Pèro s'ha fet que que s'ha pogut i tenim l'espina clavada que la propera si que serà la bona !!!!!!

"L'aventura" va ser recórrer totes les botigues de lloguer de material de muntanya, intentar trobar un llibre (totalment exhaurit) o un mapa de la zona i comprar el menjar per a 5 dies a la muntanya. Al final vem haver de conformar-nos amb una foto d'un poster que hi havia al hostel. I a l'endemà (dissabte matí perquè a quí les botigues tanquen els dissabtes a la tarda, algú ho pot entendre???) anar a recollir el material llogat amb les motxilles a l'esquena (ja les teniem plenes i encara faltava el menjar !!!!).

Així que a les 9h del matí ens va venir a recollir al hostel una furgo per portar-nos fins al refugi San Antonio, situat a la vall de Vallecitos a 2.500m d'altitud. Allà vem començar a caminar vall amunt fins al lloc on acampar. Teniem la idea de fer-ho a Veguitas (3.200m) juntament amb una noia de Buenos Aires que anava sola a fer el mateix (la Paula), però a l'aturar-nos a l'últim refugi la noia que el porta ens va aconsellar fer-ho a Piedra Grande (3.800m) perquè està millor resguardat del vent (joder i quin vent !!!!!). I així ho vàrem fer. O sigui, que primera nit menjant pasta amb salsa 4 formatges cuinada dins la tenda (qualsevol sortia fora amb el vent i el fred que fotia). Allà vem coneixer 3 homes (un era el novio de la noia del refugi) i vem pujar tots junts cap al següent campament, el Salto, a 4.200m. Però a mig camí el vent gairebé no ens deixava avançar (Lourdes i companyia recordeu el vent de la Patagònia?? dons igual). Un d'ells va pujar fins el Salto i va dir que havia vist 2 tendes destroçades pel vent (ràfegues de més de 100km/h). O sigui que ells van donar mitja volta i van baixar. I nosaltres també però vem acampar a mig camí a un lloc arraserat del vent (després de construir una muralla de pedres i assegurar tota la tenda amb pedres també). Aquí no s'utilitzen les piquetes sinó les pedres i contra més grans millor !!!!

Al matí següent, el temps ens va acompanyar i el vent va parar. O sigui que cap amunt!!!!! Aquest cop sique vem arribar a el Salto i allà vem acampar juntament amb la Paula. Tornar a muntar la tenda (aquest cop en plan sarcòfeg perquè el vent no se l'emportés). Quin caliu que es respirava, quin confort....... sobre tot a l'hora de cuinar (fondre neu per tenir aigua o fer un forat al gel si hi havia algun riuet congelat en el millor dels casos). I a l'endemà va ser el dia clau. El de intentar pujar al cim (el Plata de 6.000m) després d'una caminata de 10-12h (anada i tornada). Vem tenir molt bon dia, això vol dir res de vent (aquí diuen que el vent és pitjor que l'Aconcagua). Així que ens vem preparar i vam començar a pujar seguits d'una parella de Suècia i de la Paula. Ella anava a provar primer un altre cim a mig camí. Així que al final vem arribar juntament amb el suecs fins a un coll que s'anomena el Portezuelo, situat a 5.400m. Allà ells van donar mitja i nosaltres vam continuar una mica més.

Però, malauradament no va poder ser gaire més !!!! encara ens quedaven 2 hores més fins al cim, i anavem bastant redtardats sobre l'horari previst. Així que no vem voler arriscar-nos a tornar al campament al vespre i que se'ns podés fer de nit (les temperatures de nit eren de 15º sota zero). O sigui que ens vem quedar just sota la base del Plata. Ohhhhhhhhhhhh!!!!!!!!! però per sobre del 5.500m !!!!! Cosa que no haviem provat mai cap dels 2.

De tota manera va valer la pena provar-ho, ni que sigui per les nits de vent i fred dins la tenda !! cuinant-nos pasta i bebent te per entrar en calor. Que bé que es veu des de la comoditat del hostel, no??
I ara a preparar la propera activitat.

MENDOZA 2

Ja torno a estar a Mendoza després de 3 dies per la muntanya. Una zona que es diu el Cordon de Plata i que té muntanyes de 3000 a 6000 m d'altitud i només a unes 2 hores de Mendoza.
El 1r dia, juntament amb un noi alemany (el Hubert), un holandès i una noruega vem anar des del refugi (2500m) fins un lloc anomenat Veguitas superior a 3.200m i que s'utiolitza com a zona d'acampada per a qui vol anar a fer algunes de les muntanyes de la zona.

El 2n dia vem sortir cap a les 12h del refugi perquè haviem d'esperar a que arribés més gent per fer l'excursió fins al cerro Arenales (3.500m). Aquest cop pot ser erem unes 14 persones de tot arreu (sobre tot europeus). A les 17h ja tornavem al refugi per agafar el transfer cap a Mendoza els que només havien pujat per 1 dia. I la resta que ens quedavem per fer la dutxa corresponent i esperar el sopar. Aquest cop al refugi erem un parell d'irlandesos que feien un pac multiaventura (cavall, rappel, etc...), el Hubert i 3 noies alemanyes (una de les quals parlava castellà mitjanament bé perquè havia estat 4 setmanes a Buenos Aires fent classes d'espanyol i tango!!!).

El 3r dia toca el plat fort, el cerro San Bernardo (4200m). Sortim a les 7,45h el Hubert, l'Humberto (un noi brasileny que fa de guia) i jo. Res a veure amb ahir. El tio li fot canya i després de pujar camp a través, per tarteres, roques, etc... arribem a les 12,20h al cim. Estem emocionats. El Hubert i jo perquè és el cim mérs alt fins ara i l'Humberto perquè ja portava 2 ascensions sense fer cim. Ens fem les fotos de rigor tots 3 i comencem la baixada. Aquest cop amb alguna relliscada i patinada per la neu arribem a baix en quasi 3 hores.
I aquí acaba l'aventura. Un cop al refugi esperem el transfer que ens torni al hostel de Mendoza, dutxa i tornar a organitzar la motxilla (és el que més pal em fa!!). Cap a les 22h miro el correu i trobo un missatge del David, si el David!!. Ja ha arribat a Mendoza, així que vaig a veure si el trobo al hostel. I sí. Allà està sopant. Quina emoció!! Després de tant de temps per fi ens veiem. Mengem, xerrem i ens posem més o menys al dia durant unes quantes hores.

MENDOZA

Després dels 2 dies de més a Montevideo vaig volar cap a Santiago, on vaig arribar al migdia. El mateix dia vaig comprar-me el bitllet per Mendoza i després cap a l'alberg a recollir la motxilla gran, dormir i tornar a marxar.

Així que a les 7h del matí del diumenge 4 em recull el taxi per portar-me a la terminal Alameda des d'on surt el bus cap a Mendoza. Com el bus surt a les 7,50h del matí i el metro no obre fins les 8h (que bé que viuen!!!) he d'anar en taxi. Què hi farem! Arribo d'hora i em passejo poc per la terminal (porto tot l'equipatge a l'esquena). El bus surt puntual, ara només queda creuar els Andes i 6 horetes per endavant. Sort que és bastant còmode i hi ha força espai. Poc a poc ens anem acostat a les muntanyes i el paisatge em recorda molt quan vaig creuar l'Atles amb la furgo aquest juliol. Les muntanyes creixen i la vegetació va minvant, apareixen tot de cactus als vessants, quina passada!!!! És el primer cop que veig cactus en el seu ambient natural. De cop i volta la carretera es revira i comencen un munt de corbes que ens porten fins els 3.000 d'altitud. Allà trobem primer la frontera xilena (aquest cop ens la saltem) i després l'argentina. Aquí si que toca baixar del bus i omplir tot el "papeleo", ensenyar l'equipatge de mà i el de la bodega (sort que no em toca obrir la motxilla gran perquè sinó em sembla que no l'hagués pogut tornar a tancar !!!). Tornem a pujar al bus i comencem a baixar. Però a l'estoneta, Parque Provincial del Aconcagua. Òstia !!! és l'entrada al parc amb el mateix Aconcagua al fons!!!!!! Ahhhhhhh!!!!! quina passada ;D. Un cop superada la impresió continuem baixant per una vall de muntanyes pelades sense vegetació (és el vessant argentí dels Andes, pampa i més pampa) seguint el curs d'un riu (no apareix el nom per enlloc) enorme amb les aigües carregades de sediments. Al final apareix una gran plana i la ciutrat de mendoza al fons. són les 14h quan entrem a la terminal de busos.

Torno a carregare-me la motxilla grossa a l'esquena i la petita al davant, no sense abans haver parlat amb tots els que ofereixen allotjament que ja el tinc reservat. Així que surto de la terminal tot carregat sota un sol de justícia (sort que està ple d'arbres que donen generosa ombra a les voreres, perquè sinó a ple estiu no crec que es pugui sortir al carrer). Només són 6 o 7 travessies (o cuadras) però em costen un munt ;D. Arribo a l'alberg suat i tot ;D (encar no havia suat en tot el viatge). M'instalo i surto a menjar alguna cosa. La ciutat està morta, és diumenge tarda. On estarà tothgom?? fent la migdiada?? a la platja?? Després de menjar i donar un volt i veure´ho tot tancat i sense ningú, me'n vaig cap al parc San Martin* i aquí descobreixo la resposta. Està a petar!! Milers de persones passejant, fent footing, prenent el sol, etc... instalades en cadires i taules plegables dinant a l'aire lliure. Quina passada!!!! Ah!!! i el més bo, també hi ha milers de cotxes aparcats i fent cua per dins del parc (sort que és gran). Fins i tot fa pudor a benzina!!!! quan passes pel costat de la carretera.

Avui dilluns 5, ja és una altra cosa. Tot està obert i aprofito per canviar-me d'alberg. És diu Huellas Andinas i el nom mola més, no?? (la veritat és que l'habitació està millor, a l'altre era tan estreta que semblava que estiguessis en un ninxo!! i això que no em va tocar al 3r pis de la llitera ;D). després d'instalar-mer al nou alberg miro quines oferta d'activitats hi ha (ah!! no us he dit que encara no tinc notícies del David). Es pot fer excursions, rafting, cavall, visitar bodegues de vi (per algo això és "tierra del buen vino i lindas mujeres", ja parlarem de l'slogan un altre dia). Em decideixo per fer una excursió a la muntanya de 3 dies per patejar els Andes. després marxo a recórrer la ciutat i me'n vaig al famós aquari de Mendoza (inaugurat el 1954 i que encara no han renovat) i el serpentari, on es poden veure totes les serps que se't poden menjar voltant per Sud-Amèrica ;D (tranquils que totes viuen a la selva, oi Josep Manel??) . Després toca el Museo Fundacional de la ciutat, però per variar tanca els dilluns, o sigui que un altre dia serà.Així que me'n vaig a veure el museu de l'Il·lustre General Sant Martin. Aquest no està tancat, però pot ser ho hagués preferit ;D Mare de Déu quin lloc!!! Em fa por passejar-me sol per aquí!! Està ple d'objectes, fotos, quadres, dibuixos, pertinences, vestits, mobles, etc... del general i família. I el millor de tot, maniquís escenificant escenes de la seva vida!!!! Exxxx, l'olor a vell és fortíssima!!! Sembla més aviat el museu dels horrors. Sort que en mitja hora ja ho he vist tot i surto al carrer a respirar aire fresc. Ufff. Son les 14h passades i em sec a dinar. Demano l'oferta del dia, una pizza especial i una cervesa per 20$ (no són els asados d'abans però per mi sol ja m'està prou bé!! la pizza és gran i la cervesa de litre ;D).

Bé tallo el rollo perquè vull tornar a sortir a comprar aigua i preparar-me la motxilla per demà.
*Però abans un comentari històric. El Gral. San Martin, omnipresent a tota l'Argentina, junt amb el seu exèrcit dels Andes va fotre fora els espanyols de l'Argentina, Xile i Perú sense despentinar-se. I després diran !!!

MONTEVIDEO

27 d'octubre. Arribo a l'aeroport de Montevideo on m'esperen la Susana, la Cachi i l'Adriana (ha tingut que venir perquè és l'única que té cotxe). Així que allà estan totes 3. Després de les abraçades i presentacions de rigor anem a buscar el cotxe al pàrquing i enfilem cap a Montevideo. Em dieum que troben coses noves perquè feia mesos que no venien a la'eroport. Un cop tots al cotxe anem per la ruta turística de la costa. Tenen una carretera que recorre tota la costa (Montevideo està a la costa de l'estuari del Rio de la Plata) de banda a banda de la ciutat. Ells li diuen la Rambla (i està dividida en diferents noms). I l'Adriana em pregunta que si sé conduir? perquè ens deixarà el cotxe la resta del dia perquè poguen anar a voltar i a sopar a la nit. Així que la primera novetat arriba aviat i per la tarda ja em trobo conduint per Montevideo amb la Susana de copilot. continuem recorrent la ciutat fins al "cerro de Montevideo" un turó on hi ha una fortificació. la veritat és que la situació em recorda molt a Montjuic (té gairebé la mateixa ubicació) però és més baixet. Però com estem en una plana immensa la panoràmica que es té és brutal!! Però l'estuari és tant gran que no es veu l'altra banda, on se suposa que hi ha l'Argentina. acabem el dia anant a sopar passades les 23h (per cert, aquí encara sopen més tard que nosaltres!!!) i prou perquè ja m'estava dormint pel cansament.
28 d'octubre. És diumenge i ens llevem tard. Avui "toca" anar a la Feria (uns encants enormes que fan tots els diumenges al mig del carrer) on pots trobar de tot: animals, fruita, roba, coses noves, antigues, velles, mobles, etc.... tant és que l'adriana s'acaba comprant un robot batidora-explimidora-liquadora-noséquantescosesmés ;D ANTIC per $600 (1€=$30) i després encara es compra una torradora també vella per $100 (després ens va dir que el robot no li anava a casa). Al migdia s'hi afegeixen la Cachi i el seu nòvio i tots 5 anem a dinar al Mercado del Puerto (un mercat on només hi ha restaurants). Allà mengem un dels plats típics, PARRILLADA, o sigui, car i més carn. per fer la digestió acabem anant al parc a tumbar-nos a l'herba i fer uns mates. Vaia paranoia hi ha amb el mate, és impressionant veure a tothom pel carrer amb el termo d'aigua calenta i el mate a la ma com si res!!!! allà veiem l'actuació d'una escola de samba que toquen i ballen com a condemnats. No m'extranya que hi hagi moltíssim públic. Acabem el dia prenent una cervesa (aquí el normal es prendre una cervesa de 3/4 i repartir-se-la) i mejant muzarela (base de pizza amb mozzarella). Després tothom a dormir que demà han de treballar.
29 d'octubre. Avui toca trepitjar la ciutat per coneixer Montevideo. Començo el matí amb l'Adriana i anem a la Ciudad Vieja on recorrem els carrers petitets i els principals edificis (catedral, mausoleu d'Artigas, edifici Salvo, etc) fins migdia que se'n va a treballar. Continuo sol fins que després de dinar em trobo amb la Cachi i el seu nòvio i continuem passejant pel centre (l'equivalent a l'Eixample) i mirant botigues fins bens entrada la tarda. Avui sopo a casa amb la Su.
30 d'octubre. M'han aconsellat que visiti Colonia del Sacramento. Una localitat més al nord de l'estuari i que està just davant de Buenos Aires (va ser el primer enclavament portuguès a la riba nord de l'estuari). Realment tenen raó. La ciutat vella és molt maca, tot de casetes de planta baixa, pintades de colors, els carrers empedrats, illetes al riu, etc. Això si aquí tots som turistes. Jo crec que soc l'únic que he vingut de Montevideo, perquè la resta d'europeus i americans, tots venen de Buenos Aires en ferry. A la tarda torno a agafar el bus cap a casa (si serà turística que em costa més el dinar ($360) que el bitllet (a/t $300). Arribo a les 20h i a les 21h ja em trobo amb la Susana per anar a sopar a casa la Cachi. On per no complicar-se la vida demanem menjar armeni (??) per telèfon (com qui demana una pizza ;D). Des de "luego" aquí hi ha hagut immigració de tot el món!!). Com fan futbol a la tele!! la comanda triga més d'1 hora en venir (això no canvia), així que sopem cap a les 23,30h quan ja ens hem quasi acabat la beguda. Ja no recordo el nom del que vem menjar però estava molt bo!!
31 d'octubre. Avui anava a anar a Punta del Este. Un complex turístic però on diuen que hi ha les millors platges de l'Uruguai. Però el temps m'ha fet canviar d'opinió (estava núvol i a plogut durant el matí). Així que després de mullar-me anant a buscar el bus, me n'he entornat cap a casa a escriure el blog.
1 de novembre. Gairebé ha passat 1 mes (ufffff). Demà he d'agafar l'avió i tornar a Santiago a recollir la motxilla gran (si, la que pesa 20kg o més ;D) i agafar un bus cap a Mendoza i trobar-me amb el David (al final no pot venir a Santiago). Ha promès explicar-m'ho.

PD: a veure si encara està al Brasil tombat al sol !!!!!!. No creec, perquè amb la fixació que té per l'Aconcagua segur que està allà com un clau. Oi, David?? Oi, Anna?? Oi, Josep Manel??

PD2: després d'aquesta immersió lingüística només em falta l'accent per parlar uruguaià ;D

ADÉU !!!!!

Bones a tothom,
Tornem a escriure una nova entrada. Bueno, en realitat a escriure jo sol, perquè la Lourdes, la Maite i el Pere van marxar el dia 27 cap a casa. Ja us ha passat el jet-lag?? ja esteu situats?? anyoreu la llibertat d'horaris que teniem?? Què hi farem, és el que toca quan s'acaben les vacances.
El dia 26 vem tornar de Punta Arenas a Santiago i endarrera vem deixar la pluja i el fred, que per cert, ja tocava una mica, i vem arribar a les temperatures de més de 20ºC que ja es gaudeixen per aquí. Però per fi vem poder veure pingüins. Nosaltres pensàvem veurens 3 mil milions de pingüins com surt al National Geographic però com just a començat la temporada d'apareament ens vem haver de conformar en veuren 10 o 12 exemplars. Com els 3 aventurers tornaven a casa i fins els dia 1 no m'he de trobar amb el David (això espero, perquè com és habitual no sé per on corra), jo vaig agafar l'avió cap a Montevideo (Uruguay) per omplir aquests dies i coneixer una nova part de la immensa Sud-amèrica. Però aquesta explicació ja vindrà més endavant.
Primer vem fer la despedida a Santiago anant a sopar al Caramaño, un restaurant del barri de Bellavista (on per cert n'hi ha un munt) on es fa menjar típic de la regió, és a dir parrilla, car i més carn !!!!I tant ens vem integrar que ens vàrem fotre 4 lomos vetados a lo pobre (amb patates fregides i ous ferrats), lo de "a lo pobre" no sé d'on surt, perquè el plat era impressionant!!!! També, com no podia faltar, un parell d'ampolles de vi per seguir l'estudi que feia la Maite sobre la producció vitivinícola de la zona (o això deia ella ;D). Ah!!! i d'entrada el típic aperitu xilè, el Pisco Sour (una bomba!!!!). Evidentment després de tot això no podiem fer res més que anar a dormir perquè l'endemà el taxi ens recollia a les 9h per anar a l'aeroport.
Així que a l'endemà vem arribar d'hora a laeroport i vem estar donant voltes per les botigues del duty free, on els 3 amigos es van firar de lo lindo (no??) Sort que no deixen portar més ampolles, que si no buiden la botiga ;D L'únic que no va comprar souvenirs vaig ser jo, perquè ja no em cap res més a la motxilla i no es qüestió d'anar a la muntanya carregat de compres !!!!
Bé, a la propera entrada explicaré que tal és Montevideo a veure si algú s'ha anima a venir-hi. Només us he de dir que tenen el Carnaval més llarg del món. Dura més de 40 dies, o sigui que per festa, ball, beure, etc.... no serà.
Fins la propera (i que duri el bon temps ;D i que no us faci gaire fred).

PERITO MORENOOOOO!!!

Avui per fi hem triomfat! ens hem aixecat d'horeta i hem vist un esplèndid sol.. objectiu:visitar el Perito Moreno. A mida que ens acostàvem al glaciar, el temps empitjorava fins i tot s'ha posat a nevar. Fred, neu, vent... ens temíem el pitjor! Pero ho hem aconseguit! És apoteòsic!! és una passada!! és inexplicable... gran...blau... majestuós... sorollós.. ens hem quedat tots garrativats!! (i no pel fred). El dia anava millorant amb el pas de les hores...i finalment ens hem animat a agafar un vaixell que ens acostés a la glacera. A la tarda per fi hem pogut anar a comprar souvenirs (i no ens referim a vi i cervesa....). Per sopar volem fer una truita de patates i pa amb tomàquet... per a que n'aprenguin aquests argentins... (i la resta de guiris de l'alberg que només mengen que crema de cacahuet) que la nostra cuina no té res a envejar!
Demà toca caminata per la muntanya! a veure si el temps fa bondat!
Les fotos del Perito non fan justícia, però per a que us feu una idea!!
Una abraçada a tots! Seguirem informant! (Jordi, Maite, Pere i Lourdes. El Calafate. Argentina)

EL CHALTEN (2)

Renoi, quin temps que hem tingut a El Chalten. Espectacular!!!!!! allò semblava ple hivern, evidentment hivern per a nosaltres,perquè per a ells que faci un vent hipohuracanat (ràfagues de 80-100 km/h), pluja i NEU!! no és res. Però a nosaltres ens va deixar sense poder veure el Fitzroy (i encara menys el cerro Torrei companyia), sense poder cap caminata, gairebé sense poder sortir de l'alberg. Però no us preocupeu, perquè vàrem estar distrets llegint a l'alberg (mentre pregaguem perquè es destapés i el Fitzroy ens fes un regalamb la seva presència) i anant a menjar!!, esclar. Així, el Pere amb la seva labor de tastador d'assdos patagonicos, ens va portar al restaurant "Mi Viejo" on tenien un corder sencer estacat a punt de rostir. I ens vem cascar una "parrillada" + unes racions de corder + el "consavido" vi de Mendoza. Res,poca cosa. Com a fora continuava nevant, no podiem fer res més.
El dia 16 com el temps no millorava i la cosa seguia igual, vem decidir marxar,perquè ja portavem 3 dies igual. així que ens vem quedar sense excursionsi jo sense poder tocar la neu, el gel, res de res (casun dena!!!!!). A la tarda ja estavem a El Calafate instalats a l'alberg America del Sur, per cert molt xulo, preparats perveure demà el Perito Moreno. Per no baixar el ritme aquesta nit ha tornat a tocar parrillada (però és que aquí no saben fer una altra cosa !!!!) + vinillo + cervecillas (em sembla que ja portem més dela meitat de les marques provades, que hi farem).
Avui dia 17 ens hem aixecat amb tot nevat (oh Déu meu,ja hi tornem a ser!!!!!), però no!! de moment tenim un sol i un cel esplèndits, i a sobre les muntanyes nevades. A veure que passarà amb el Perito Moreno.

HEM ARRIBAT AL FITZROY !!!!

Ho haviem deixat al dia 9 però com no em pogut trobar cap lloc per escriure fins avui dia 14, farem un mix ràpid per posar-vos al dia però sense fotre la pallissa hora a hora ;D
A Chiloé vem fer una caminada pel Parc Nacional de Chiloé fins arribar a les platges del Pacífic, on per cert no hi havia cap banyista. Bueno, si, 2 vaques. Després ja ens va costar trobar un lloc per dormir, no perquè estigués ple, sinó perquè estava super amagat, a les fosques (eren quarts de 12 de la nit) i li faltava algun rètol per indicar-ho i també per avisar als hostes que allà vivia el Norman de "Psicosis"... De fet estavem dormint sols i la Maite i la Lourdes ens vam acollonir..però vam amagar-nos sota les mantes...i a esperar que passés la nit!! Això si..amb vistes al mar!! El millor va ser l'esmorzar ballenero que ens vem fotre (ja penjarem la foto) davant del mar.
Després d'això vem anar a dinar peix a Castro (capital de l'illa) i vam haver de fotre-li una pallissa al cotxe perquè el ferry cap al continent només funciona a l'estiu i vam haver de donar tota la volta. Vam estar unes 6-7 hores sense parar per arribar al refugi que teniem reservat, però com no arribavem mai...i ja era super tard, per sort vam trobar unes cabanes a un complex d'aigues termals en mig d'un parc natural, a Aguas Calientes.
L'endemà un altre cop al cotxe i ara tocava creuar la frontera cap a l'Argentina (per poder continuar baixant perquè a Xile no hi havia connexió). Primera presa de contacte amb la neu i el fred. Entre un país i l'altre hi havia un port de muntanya tot nevat (excepte la carretera, per sort!!). Després del "papeleo" cap a Barriloche on vam dinar en un restaurant molt bó.. carn..i més carn!! Després cap a Esquel, una ciutat Argentina força gran Vam sopar a un restaurant típic i molt casolà La Abuela, on ens van atendre com a casa..i on vam provar el dulce con queso (una espècie de codonyac amb formatge)...i el Jordi es va menjar una super hamburguesa de més de 20 cm. de diàmetre!! com un campeón!
A l'endemà re-entré a Chile cap a Puyuhuapi per la carretera Austral (més papeleo aduaner...ja som uns experts) a visitar a Doña Úrsula!. Una alemanya que té una hosteria molt "cuquetona" i on vam sopar i dormir super calentents!! fotia un fred de cal déu. El poble és molt bonic, a la costa, entre el mar i els llacs un paisatge impressionant com la resta de la Carretera Austral.
El dia 12... carretera i manta un altre cop!! Carretera Austral cap a Coyahique però de camí, com la carretera estava tallada perquè estaven fent unes voladures a la muntanya (com qui fa un cafè), vam fer temps i vam visitar el Ventisquero Colgante. Un glaciar penjat d'una muntanya! res.. una cosa sencilleta!! d'anar per casa!! jajaja. Aquest dia vam fer un picnic per dinar a la vora d'un riu.. però un riu..riu eh? enorme!! com tot aquí! A Cohiaique a sopar i a dormir bé!! A veure si comencem a caminar aviat...perquè amb tants sopars ... no hi haurà qui pasegi la panxa!!
El dia 13 de Cohiaique altra cop cap a creuar la frontera cap a Argentina. Anem a buscar un ferry al poble Puerto Ibáñez (un poble super petit i solitari) però com el ferry no arriba decidim anar per carretera, ens comenten que no és gaire... o sigui que a fer més kilometres. Entrem a Argentina i agafem la Ruta 40. Una pasada!! superdiferent de tot el que havíem vist fins el moment.. pampa i més pampa!! desert.. ni un arbre.. alguna vaca, corders, cavalls, llebres, guanacos, nyandús.. ah si!! i armadillos.. un munt d'armadillos.. resulta..que estan tots aquí!! a la Pampa!! I finalment aquest dia s'acaba després de tot el dia creuant la planícia patagònica.. arribem a Bajo Caracoles!!! osti tu!! quin poble!!! us podeu imaginar el cul del món? doncs és a Bajo Caracoles.. 4 cases, un telèfon a tot el poble i un bar....i rodejat de res!!!
I avui ja hem arribat a El Chalten...que per cert.. fot un vent!! un huracà... que lo flipas!!!
Doncs això és tot, fins avui.
Parte mèdic:
Maite: dues aterrisades per terra (una a la city i una a la muntanya..poca cosa)
Jordi: una escalada fallida en llitera + una cremada al cul en una estufa (sense conseqüències, només per als pantalons)
Lourdes: una aterrissada per terra a la muntanya (el cul encara aguanta)
Pere: mal de panxa de tant menjar...creu que menjarà una mica més a veure si se li passa!
PD: hem provat llengua de vaca!! mmmmm...no us perdeu res! Una ampolla diaria de vi de la zona..per anar coneixent la varietat vinícola del pais (ho fem per poder-vos portar un estudi com cal!...ídem amb la cervesa)
Seguirem informant. Anem a buscar pedres per a les butxaques per a que no se'ns emporti el vent. En sèrio!! fa molt de vent!

Ja tenim maleteeees!!

Primer de tot, ja han arribat dues de les tres maletes!!!! La meva arriba aquesta tarda, en segon torn per culpa de les atmelles garrapinyades que em va donar la sogra.. que amb tot el seu amor i carinyo les va preparar, pero que han estat bloquejades a l'aeroport de Santiago. Se les han volgut quedar! (De fet se les han quedat) No són tontos els tios!!

La qüestió, que estem a l'aeroport de Puerto Montt a l'espera de rebre la meva motxilla i fotre el camp cap a l'aventuraaaaa!! També agrair la important col·laboració de la Mireia que des de Barcelona ha intentat ajudar-nos en la cerca. Sembla que ja ho tenim solventat!

Bé, aclarit i superat el drama maletes anem a explicar-vos els dos últims dies de viatge!

El dissabte vam acabar la nit a un bar heavy metal bebent litrones de cervesa Escudo.

A mitja nit, ja tots dormint el Jordi decideix posar en pràctica els seus coneixements d'escalada en llitera i es fot una òstia "de altura" patapam!!! tots a riure!!!

A l'endemà, dia 7, ens aixequem per anar a Valparaiso. Ens acompanya l'Albert, un català que hem conegut a l'alberg i que està fent la volta al món treballant per ONG's. Bon noi!! A Valparaiso el més interessant va ser pujar amb un ascensor típic (una espècie de cremallera) que et porta als barris més alts o "cerros". I el més bo va ser el dinar a Casino Royal J. Cruz, un lloc super friki amb molta solera. Vam menjar Chorrillana, molt típic i molt bo!! Im-presionante!

A la tarda ens va tornar l'estrés de les maletes i vam decidir tornar a Santiago (SCL en adelante) i intentar esbrinar on collons estaven les maleides maletes!! Però bé això ja és aigua passada (a l'espera que arribi la meva, és clar -per cert qui escriu sóc jo, la Lourdes-)

Aquest matí, matinón! a les 6 ja estàvem en peu i camí de l'aeroport per aclarir el tema maletes i anar a Puerto Montt. I ara estem aquí a Puerto Montt, esperant la maleta i amb la super-ranchera!!! Ja tenim vehicle propi!! Una Chevrolet Apache!! Yeah Men!! Oh my God! això és més gran que un Corsa!

Ara marxarem cap a la illa de Chiloé i passarem allà la nit. Demà començarem la visita turística.

Seguirem informant!! Una abraçada a tots! Estem molt bé!

NOTA: Com veureu a les fotos, el Pere, la Maite i jo fa tres dies que portem la mateixa roba (interior i exterior)... i el Jordi també..que ha decidit solidaritzar-se! Aquí o tots fem pudor... o matamos a la abuela!!

Ja estem a Xile!!!!!!!

Bueno, ara si que ja hem arribat a Santiago. I tal com diu el JManel si al 3r dia se'n va a n'orris el programa, cap problema!! De moment no ha arribat a tant, peró cada cop se superen mes: Ens han perdut 3 de les 4 motxilles!!!!! i de moment no saben on estan peró com fins dilluns no hi ha un altre vol d'Air Comet d'Espanya a Santiago "a esperarse toca", peró amb l'agravant que dilluns a les 8,30h nosaltres agafem un vol a Puerto Montt. Segons l'amable hostesa que ens ha ates ha promes que les enviaran directament a Puerto Montt. Deu l'escolti sino la Lourdes, la Maite i el Pere passaran molt fred, pero aixo si ja han amenassat d'anar de compres i "por todo lo alto"!!!! Aixo si, no decau l'anim i ja hem pujat al cerro de Sant Cristobal en funicular i el baixem caminant per escalfar i entrenar de cara a les Torres del Paine. Com hem anat a parar a l'altre banda de la muntanya la patejada ha estat de mes de 2 hores fins tornar a l'alberg. Prou exercici i anem a dinar per reposar: cap al restaurant Caramaño (cerveses i pica pica de xorisso criollo i porc i despres vi de la terra i parrillades varies, uff!!! no se qui caminara despres). De sobre taula intentem arreglar el mon pero no hi ha manera... no te arreglo pel que ens obsequien amb uns "bajativos" (xupitos digestius). Com ja anavem tocadets, la Potau s'estimba en mig d'una avingua al ensopegar amb la Sesma, i queda plana a terra. Es pela un gello i forada la LonelyPlanet. Uffff quin far de riure!!!! Perque ens toqui l'aire fem una volta pel centre (Palacio de la Moneda, Plaza de Armas, catedral metropolitana, etc, etc...) Es dissabte i hi ha molt ambient, tornem amb metro a l'alberg i la Lourdes KO tecnic al llit (cansament + refredat + depressio post-perdua de motxilla) i nosaltres anem a fotre'ns unes birres per remullar les penes i escalfar-nos. Nomes son les 9 de la nit i dema sera un altre dia. bona nit a toton!!!! i la Maite ja es queixa del fred que fot de nit. A reveure i no us acostumeu que cada dia no sera aixi.

Comença el compte enrere

Ja queda poc més d'1 setmana per fotre el camp cap a la Patagònia!!!! i començar a fer la motxilla i veure que tot que està a la llista per emportar-se no hi cap ni de bon tros.
Per començar i per a qui li interessis anem a posar el calendari:
Dia 5 d'octubre (vol Bcn-Santiago de Xile), dia 6 i 7 (visita de Santiago i Valparaiso), dia 8 (vol a Puerto Montt i lloguer de la ranchera, uhhhhh!!!!), dia 9 i 10 (volta per la illa de Chiloé), dia 11,12 i 13 (carretera i manta per la Carretera Austral xilena), dia 14 i 15 (més carretera però aquest cop per la RN 40 argentina, una clàssica de la Patagònia), dia 16 i 17 (El Chalten, FitzRoy, Cerro Torre, etc, la Meca de l'escalada), dia 18 (glacera Perito Moreno), dia 19 a 24 (trekking pel PN Torres del Paine, circuit de la W), dia 25 (Punta Arenas per retornar la ranchera), dia 26 (vol cap a Santiago), dia 27 (la Lourdes, la Maite i el Pere tornen cap a Barcelona. Però jo me'n vaig cap a l'Uruguay a veure a la Susana i la Cachi), dia 1 de novembre (trobada amb el David a Santiago), dia 2 al 26 (marxem a Mendoza a veure quina "muntanyeta" podem pujar >> Aconcagua, Tupongato, Mercedario, Inca Huasi, Monte Pissis, etc, etc....).