29/10/07

ADÉU !!!!!

Bones a tothom,
Tornem a escriure una nova entrada. Bueno, en realitat a escriure jo sol, perquè la Lourdes, la Maite i el Pere van marxar el dia 27 cap a casa. Ja us ha passat el jet-lag?? ja esteu situats?? anyoreu la llibertat d'horaris que teniem?? Què hi farem, és el que toca quan s'acaben les vacances.
El dia 26 vem tornar de Punta Arenas a Santiago i endarrera vem deixar la pluja i el fred, que per cert, ja tocava una mica, i vem arribar a les temperatures de més de 20ºC que ja es gaudeixen per aquí. Però per fi vem poder veure pingüins. Nosaltres pensàvem veurens 3 mil milions de pingüins com surt al National Geographic però com just a començat la temporada d'apareament ens vem haver de conformar en veuren 10 o 12 exemplars. Com els 3 aventurers tornaven a casa i fins els dia 1 no m'he de trobar amb el David (això espero, perquè com és habitual no sé per on corra), jo vaig agafar l'avió cap a Montevideo (Uruguay) per omplir aquests dies i coneixer una nova part de la immensa Sud-amèrica. Però aquesta explicació ja vindrà més endavant.
Primer vem fer la despedida a Santiago anant a sopar al Caramaño, un restaurant del barri de Bellavista (on per cert n'hi ha un munt) on es fa menjar típic de la regió, és a dir parrilla, car i més carn !!!!I tant ens vem integrar que ens vàrem fotre 4 lomos vetados a lo pobre (amb patates fregides i ous ferrats), lo de "a lo pobre" no sé d'on surt, perquè el plat era impressionant!!!! També, com no podia faltar, un parell d'ampolles de vi per seguir l'estudi que feia la Maite sobre la producció vitivinícola de la zona (o això deia ella ;D). Ah!!! i d'entrada el típic aperitu xilè, el Pisco Sour (una bomba!!!!). Evidentment després de tot això no podiem fer res més que anar a dormir perquè l'endemà el taxi ens recollia a les 9h per anar a l'aeroport.
Així que a l'endemà vem arribar d'hora a laeroport i vem estar donant voltes per les botigues del duty free, on els 3 amigos es van firar de lo lindo (no??) Sort que no deixen portar més ampolles, que si no buiden la botiga ;D L'únic que no va comprar souvenirs vaig ser jo, perquè ja no em cap res més a la motxilla i no es qüestió d'anar a la muntanya carregat de compres !!!!
Bé, a la propera entrada explicaré que tal és Montevideo a veure si algú s'ha anima a venir-hi. Només us he de dir que tenen el Carnaval més llarg del món. Dura més de 40 dies, o sigui que per festa, ball, beure, etc.... no serà.
Fins la propera (i que duri el bon temps ;D i que no us faci gaire fred).

1 comentari:

Josep Manel ha dit...

Caram Jordi,
Quin goig q fan aquests plats i què macos els pingüins!!!!! Apa, diguem que tal amb el David que ja tinc ganes de veure una foto de tots dos junts!!!!!