30 d'abril. Trucada del Jordi Bernat, és a dir, el Presi en que em comenta si m'apunto a fer un corredor clàssic al Taillon (3.144m) aprofitant que tenim 3 dies de festa i està una mica lluny.
2 de maig. Sortim a mig matí de Barcelona cap a Gavarnie amb tot el cotxe carregat via El Pont de Suert on parem a dinar. Al final arribem a Gavarnie cap a les 18,30h després de gairebé 6,30 hores de viatge (aturades i alguna que altra equivocació incloses). Un cop a Gavarnie pugem fins a les pistes d'esquí per veure si podem continuar una mica més enllà amb el cotxe, però la carretera està tallada per la neu. Així que aparquem el cotxe, muntem la tenda i ens preparem el sopar perquè ja comença a fer-se fosc i la temperatura comença a baixar. Amb la calor que em passat durant el viatge i ara estem sopant amb el plumes!! Abans però, hem triat tot el material i preparat la motxilla.
3 de maig. A les 5,30 hores sona el despertador. Aixecar-se, vestir-se i esmorzar ràpid, ràpid per començar a caminar a les 6h. No anem sols, hi ha més gent en moviment però pel que veiem tots van amb esquís de muntanya. Després d'1 horeta de patejada arribem davant la pared nord del Taillon. El temps és fantàstic, ni un sol núvol en un cel blavíssim i un sol que ja il·lumina la cara nord fa que la panoràmica sigui impressionant. Acabem pagant aquest sol tan esplèndit uns dies més tard quan se'ns pela la cara perquè vem oblidar posar-nos crema.
A les 9,30h ja hem passat pel costat del coll de Bujaruelo o Gavarnie i sota el corredó (el més clàssic de la paret: la nord del Taillon) preparats per començar a pujar. Tenim sort, perquè som els únics que volem fer aquesta via, tota la resta de gent fa esquí de muntanya. Ens apropem a fins la rimaia on bevem i mengem una mica abans d'enfilar el corredor. Anem pujant i comencem a trobar traces que ens vam molt bé per anar seguint la via. La neu està bastant bé, pel que anem pujant molt bé (a part de l'agarrotament dels bessons que obliga a fer paradetes per anar relaxant-los) fins un ressalt de roca en que vem haver de treure la corda per superar-lo. Un cop passat vam tornar a posar la directa fins al cim, on vam arribar a les 14,30h. O sigui, que al final hem trigat unes 4 hores per fer la via. (
video1 -
video2).
Un cop al cim fem les fotos pertinents i comencem a baixar perquè bufa un vent fortíssim. La baixada la fem pel coll dels Gabietous (2.900m) Malgrat la forta pendent de la baixada ens hem estalviat donar tota la volta per la bretxa de Rolan i el refugi de Serradets com fan els esquiadors. Encara que amb la quantitat de neu primavera que hi ha no arribem fins gairebé les 18h al cotxe. On arribem rebentats d'enfonsar-nos a la neu. Ens canviem de roba i anem a celebrar-ho prenent una cerveseta a Gavarnie.
Per una altre dia deixem el Swan, ja que ara mateix no tenim ni forces ni temps (l'endemà ens esperen 6 horetes més de cotxe fins a casa).
S'inicia la temporada al plafó. Un mica tard, no? però no per mandra, sinó pel que suposa caure des del sostre i posar el peu entre els matalassos (i sinó que li preguntin a l'astràgal).
Entrades
